Hem començat la setmana corregint els exercicis de sintaxi que havíeu de fer per dimarts: detectar les frases substantives de l’exercici 14 (p. 116) i els exercicis 16, 17, 19 i 20 (pp. 117-119). Com que no ens tornarem a veure fins dijous vinent (dimarts no hi ha classe), una de les tasques que heu de fer amb relació a la sintaxi és estudiar el quadre de la p. 112 (formes, funcions i exemples dels pronoms relatius, dins del tema de les subordinades adjectives o de relatiu).
Uns quants m’heu entregat la redacció que se us demana a l’exercici 3 de la p. 53. Us la tornaré corregida d’avui en sis. Els que no l’heu redactada, feu-ho.
Si durant la quarta setmana havíem començat el bloc de lèxic amb els barbarismes, aquesta setmana l’hem continuat amb el procés de formació històrica del lèxic català, que hi ha a les pp. 79-83 del manual.
Recapitulant, el que heu de tenir clar és que hi ha dues menes d’incorporacions de mots: les diacròniques (al llarg del temps) i les sincròniques (actualment).
Pel que fa a les diacròniques, hem parlat del llatí vulgar, que ens ha donat els mots patrimonials (els que han sofert l’evolució fonètica natural: CATHEDRA > cadira); del llatí culte, que ens ha donat els mots cultes (els que no han sofert cap evolució: CATHEDRA > càtedra) i els semicultes (que només han sofert part de l’evolució fonètica: SPATULA > espatlla); del grec (vegeu el quadre de la p. 80); i d’altres fonts com l’ibèric, el cèltic, l’hebreu, el germànic, el castellà, etc. (ho teniu a la mateixa p. 80).
Pel que fa a les sincròniques, hem parlat dels neologismes (p. 81), que són paraules de nova creació, generalment manllevades d’una altra llengua. Així, hem vist que un mot manllevat pot adaptar-se a la grafia i a la fonètica del català (màrqueting, míting, futbol, vàter, gai...) o bé adoptar-se tal com s’escriu en l’original (whisky, croissant...). També hem vist els criteris de fixació de l’onomàstica catalana i els criteris de traducció de l’onomàstica estrangera (pp. 81-83).
A classe hem fet l’exercici 33 de la p. 85 i a casa haureu de fer els exercicis 28, 29, 31 i 36. També us he proposat que, com a tasca complementària, mireu d’esbrinar com caldria traduir el passeig de Gràcia (Barcelona) al castellà.
L’últim tema que hem estudiat ha estat el vocalisme, dins del bloc de fonètica i ortografia (pp. 54-58). Hi ha quatre aspectes que heu de recordar sobre aquest tema: els sistemes àton i tònic tant del català oriental com de l’occidental (p. 54), els casos en què la neutralització no ocorre (p. 55), els casos especials d’alternança entre la o i la u (pp. 56 i 57) i, finalment, els mots que s’escriuen de manera diferent en comparació amb el castellà (p. 58). El més assenyat és que us feu vostres aquestes llistes tot subratllant els mots que us fan dubtar més.
Hem quedat que per la setmana vinent fareu els exercicis 6, 7, 8, 9, 10 i 14 d’aquest tema (pp. 59 i 60).
Finalment, us he repartit unes fotocòpies d’exercicis relacionats amb temes que hem treballat a classe. Fóra bo que els féssiu per dijous que ve.
“Per saber-ne més”
Formació del lèxic català: l’etimologia
- Dues fonts en línia per saber l’etimologia dels mots són el DCVB, que teniu enllaçat al blog (us la dóna al final de cada entrada), i el GDLC, que també teniu enllaçat (us la dóna al principi de cada entrada).
- La font en paper més important que hi ha d’etimologia catalana és el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de Joan Coromines. Aquí en teniu la fitxa de la Xarxa de Biblioteques Municipals.
Formació del lèxic català: neologismes
- El TERMCAT, Centre de Terminologia (creat el1985), és l’ens que té encomanada la normalització dels neologismes del lèxic especialitzat català. Des del 1994 és un consorci, i és integrat per la Generalitat de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i el Consorci per a la Normalització Lingüística.
Formació del lèxic català: l’onomàstica
- La font per excel·lència en aquest tema és l’Onomasticon Cataloniae, també de Joan Coromines. Aquí en teniu la fitxa de la Xarxa de Biblioteques Municipals.
- L’òrgan d’assessorament, consulta i proposta en matèria de fixació oficial dels topònims catalans és la Comissió de Toponímia de la Generalitat de Catalunya.
- La font bibliogràfica més important en matèria de llinatges catalans és Els llinatges catalans. Catalunya, País Valencià, Illes Balears, del ciutadellenc Francesc de B. Moll. Aquí en teniu la fitxa de la Xarxa de Biblioteques Municipals.
- La Generalitat de Catalunya va publicar els Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims l’any 1999, que podeu descarregar en pdf aquí.
Sintaxi: els pronoms relatius
- Us enllaço un document creat pel CPNL sobre els pronoms relatius, molt esclaridor.
Fonètica: l’accentuació de la e i la o
- Feu clic aquí per consultar un document extret dels recursos per aprendre català del portal de la Generalitat de Catalunya sobre les E i les O obertes i tancades.
Bona setmana!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada