La sintaxi ens ha tingut ocupats les quatre hores de classe.
La setmana passada vam quedar que faríeu l’exercici 16 de la p. 357 (a excepció de les frases [d] i [f]), en el qual se us demanava que hi identifiquéssiu les oracions substantives i que n’indiquéssiu la funció sintàctica. El primer dia vam dedicar força estona a corregir-lo. Les frases (b) i (g) van ser dues de les que ens van crear més dubtes. Vegem-les:
(b) Acostumeu-los que mengin bé
El verb de l’oració principal és acostumeu, el subjecte el·líptic del qual és vosaltres. El pronom –los és el complement directe (CD) d’aquest verb transitiu.
Fixeu-vos que el verb, de fet, no és acostumar sinó acostumar a (“acostumar algú a alguna cosa”). Els verbs que sempre van acompanyats d’una mateixa preposició duen un complement que anomenem complement de règim verbal (CRV).
L’oració subordinada substantiva és “que mengin bé”, introduïda per la conjunció que. Sabem que davant de la conjunció que hi ha el fenomen lingüístic conegut amb el nom de caiguda de preposició. Això vol dir que la preposició A del verb acostumar a ha caigut. Altrament, si no hi hagués el que, la preposició hi seria:
“Acostumeu els nens a menjar fruita fresca”
Aquesta anàlisi ens fa concloure que la substantiva té funció de CRV, malgrat que la preposició no hi aparegui atesa la caiguda de preposició davant de que.
(g) La por del que diran el mortifica
En aquest cas, el verb de la principal és mortifica, el subjecte del qual és la por del que diran (per comprovar-ho, feu la prova de canviar de nombre el subjecte. Si el verb també canvia de nombre, és que ho heu fet bé). El CD del verb principal, transitiu, és el pronom masculí de tercera persona el.
La subordinada substantiva és “del que diran”. El que ens va fer dubtar és que, en una anàlisi poc profunda, sembla que la subordinada pugui ser substituïda per un adjectiu (“la por extrema”), cosa que faria pensar que és una subordinada adjectiva i no una subordinada substantiva. Ara bé, “del que diran” no és intercanviable per un adjectiu pel simple fet que hi ha la preposició DE. Fixeu-vos que “la por de” és un nom deverbal, és a dir, que prové del verb “tenir por de”. El nom deverbal ha heretat la preposició del verb del qual prové.
Aquestes reflexions ens fan saber que la subordinada és substantiva i que fa funció de complement del nom (CN); complementa el nom por.
Amb la correcció d’aquest exercici vam acabar l’estudi de les oracions subordinades substantives.
Tot seguit, vam començar les subordinades adjectives o de relatiu, tema que és a les pp. 111-119 del manual. L’adjectiva és l’oració subordinada que equival a un adjectiu i, per tant, pot ser substituïda per un qualificatiu. Fa servir un pronom relatiu, amb funció sintàctica, que té un antecedent explícit a l’oració principal. Hi ha tres coses importants que cal saber:
La primera idea important és que hi ha dues menes d’oracions adjectives: les especificatives (p. ex.: “Els turistes que estaven marejats van baixar”) i les explicatives (p. ex.: “Els turistes, que estaven marejats, van baixar”).
La segona característica bàsica és saber quins són els pronoms relatius i com els podem emprar. Són els següents:
El relatiu àton que. No va amb preposició i les tres úniques funcions que pot fer són de subjecte, de CD i de complement circumstancial de temps (CCT). Us recordo que no podem pronunciar-lo amb [e], sinó que l’hem de pronunciar amb vocal neutra. És àton!
Els relatius tònics què i qui. El primer fa referència a coses i el segon, a persones.
El relatiu compost el qual (i les flexions de gènere i nombre). El més rellevant que heu d’entendre és que només pot substituir l’àton que en les adjectives explicatives (p. ex.: “Els treballadors dels ferrocarrils, els quals / que fan vaga, discuteixen les propostes de l’empresa”).
Per acabar, hi ha el relatiu on, que només es fa servir amb un antecedent de lloc.
La tercera i última dada important és que hem d’evitar els pleonasmes. Reviseu-ho a la p. 115.
Entre tots, vam fer l’exercici 13 de la p. 116, mentre que a casa vau fer els exercicis 12, 14, 15 i 18 (pp. 115-118). La correcció ens ha tingut ocupats tanta estona com ha calgut.
Finalment, hem fet el sisè dictat. Aquesta vegada, hem aprofitat un passatge de Vilaniu (1885), de Narcís Oller. Parlarem de la correcció la setmana vinent.
Hem acordat que dimarts vinent tindreu fets els exercicis següents:
Sintaxi
- Detectar les tres frases substantives a l’exercici 14 de la p. 116.
- Exercicis 16, 17, 19 i 20 (pp. 117-119).
Expressió escrita
- Exercici 3 de la p. 53 (redacció d’una petita ressenya de la ciutat de Girona a partir d’unes paraules que us proposa el manual).
“Per saber-ne més”
- Pàgina de LLETRA (de la UOC) dedicada a Narcís Oller: http://lletra.uoc.edu/ca/autor/narcis-oller/detall.
Bon cap de setmana i bon 28N!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada