10 de novembre del 2011

L’article

Continuem aquest apartat de morfologia, començat el 8 de novembre. Trobareu aquest tema a les pàgines 61-63 del manual.

Casos que hem comentat:

• No s’usa apòstrof en els casos especificats de l’apartat a a l’e de la p. 61.
• S’apostrofen els signes que es pronuncien amb vocal inicial: l’11; l’XI
• Les sigles. Hem vist que no hi ha una única manera d’apostrofar l’article i la preposició de davant les sigles. Nosaltres hem vist una de les maneres de fer-ho, la qual és lleugerament diferent a l’explicació del llibre. Per tant, aquest tema no l’hem d’estudiar a partir del manual sinó a partir d’aquesta explicació:

Distingim dos casos:

• Quan les sigles es llegeixen com una paraula. Seguim la norma general de l’apostrofació. Ex.: L’INEF, el SAT, l’URSS. L’UCI, la UEFA (la i és semivocal perquè forma diftong amb la e, com per exemple “la iaia”).

• Quan les sigles es llegeixen lletra per lletra. En aquest cas també hem de pensar en la sigla com si fos una paraula (fixem-nos que la sigla ONG ja hi ha qui l’escriu desenvolupada: oenagé). Per saber si hem d’apostrofar o no hem de fixar-nos en la primera lletra de la sigla. Si comença amb un so consonàntic no s’apostrofa, però si comença amb un so vocàlic sí que s’apostrofa (excepte si és una sigla femenina i comença amb i/u àtones, òbviament). Ex.: el PSOE, l’NBA (el so es vocàlic –ena– i l’article femení), l’ONG, l’FP (efa), la UGT la u és àtona (la tònica és l’última síl·laba, com a oenagé).

Hi ha sigles que es normalitzen i s’acaben convertint en paraula: renfe, sida.

• Altres casos especials:
• Preposició de. Quan trobem una paraula en cursiva, entre cometes o subratllat si s’ha d’apostrofar es fa, però no s’aglutina amb l’article. Ex.: “L’autor d’El quadern gris.

• Preposicions a i per a: No s’aglutinen amb la paraula següent. Ex.: Treballa per a El Corte Inglés

• Topònims: També distingim dos casos:

• Topònims catalans i catalanitzats que porten article. Sempre amb minúscula i si cal s’aglutina.  Ex.: “Vinc del Prat de Llobregat”, el Caire, al Caire, del Caire.

• Topònims no catalans i no catalanitzats. L’article s’escriu amb majúscula i no s’aglutina. Ex.: és a El Hierro, és d’El Hierro.

Lo neutre, forma incorrecta. P. 64 i 65

S’explica amb exemples incorrectes:

• “Lo dit, que és un home molt elegant”:

Es pot substituir per “El que s’ha dit”, “Allò dit”, “Tal com s’ha dit”, però la solució que sona menys artificial és “Doncs això”.

• “Lo fort [del creixement de la població mundial], diu, ja ha passat”:

El substituiríem per “La punta del creixement”.

• “Lo lògic seria que vingués”:

El substituiríem per “El més lògic”, “Allò lògic”.

• “Encara no s’ha tocat fons, per lo que no podem saber com acabarà”:

El canviaríem per “amb la qual cosa”, així, “per tant”.

Absència d’article. Requadre de la p. 65.

• Dies de la setmana: Si ens referim a un dia concret, a un sol dia, no porta article. Per exemple: “Dilluns vindré a berenar a casa teva”. Si ens referim a una acció que fem sistemàticament un dia a la setmana, sí que porta article: “El dilluns a les sis vaig al gimnàs”. En aquest cas, també podríem fer servir “Els dilluns a les sis vaig al gimnàs” i “Cada dilluns a les sis vaig al gimnàs”.

• Frases compostes que s’inicien amb un infinitiu.  Davant del verb no posem cap article. Ex.: “Ignorar la veritat et pot fer més feliç”. L’exemple incorrecte seria “L’ignorar la veritat et pot fer més feliç”.

Deures

. Per dimarts 15 de novembre hem de fer els exercicis del tema 2 del llibre: p. 70, exercicis 15, 16, 17, 18 i 19.

. Per dijous 17 de novembre hem de trobar errors lingüístics en la premsa catalana.