A la classe d’avui, hem continuat fent la lectura dels fragment de Lo somni, de Bernat Metge, des de “Ja us he dit, senyor, que totes les coses animades [...]” fins al final del text, deixant finalitzat el primer text que ens ha endinsat en l’estudi del català medieval.
Com a treball a realitzar per al dijous, cal fer un resum d’unes vuitanta paraules sobre el text llegit, però no de tota la lectura, que seria massa extens, sinó de la primera plana, és a dir des del començament del fragment fins a la primera frase de la segona plana, on diu “[...] tostemps s’alegra de novitats o per alguna barateria que vol fer, ha mès en fama que sóts mort”.
L’altra part de la classe l’hem dedicat a l’estudi de la fonètica, tema realment interessant. Aquest tema ja l’havíem encetat la setmana passada, i avui hem començat corregint l’exercici de transcripció fonètica d’un llistat de mots, però no cal patir: a l’examen no entra transcripció de mots sencers sinó de lletres concretes, que segons es miri pot resultar molt més complicat. En aquest llistat hi havia mots com: pot, avet, amfitrió, fleuma... Cadascun de nosaltres dèiem com pensàvem que era, mentre la Clea apuntava a la pissarra la transcripció correcta. Un cop acabada la correcció, la Clea ha continuat explicant-nos els dos fenòmens fonètics consonàntics que faltaven: la geminació o duplicació i l’emmudiment.
Per resumir podríem assenyalar que pel que fa la geminació cal tenir en compte que paraules com setmana, la te es converteix en ema i en conseqüència es transcriuen dues emes; quan diem la paraula cotna, la te es converteix en ena i, per tant, hem de transcriure dues enes; a atlàntic cal transcriure dues eles i no pas la te; i així fins a deduir que quan apareix una “tl”, “tll”, ”tn”, “tm” la te no la pronunciem sinó que geminem (dupliquem) la ela, la ela doble (“ella”), la ena i la ema.
Pel que fa a l’emmudiment, podríem dir que és el fenomen fonètic que es produeix en mots com fuster, carnisser, en els quals la erra no es pronuncia i, per tant, no es transcriu. O en paraules com camp, tomb, cant, en les quals les grafies p, b, t tampoc es pronuncien. Això no passa en expressions com “amb el gos”, en les quals la b sí que es pronuncia, “fent-ho” o “Sant Esteve”, en les quals la t també es pronuncia, entre d’altres.
Aquests dos fenòmens fonètics juntament amb el fenomen de la sonorització, l’ensordiment i el canvi de punt d’articulació és el que cal dominar pel que fa a la fonètica per tal de superar el nivell D.
Per finalitzar la classe, la Clea ha fet la transcripció a la pissarra d’una frase que ha servit per exemplificar el fenomen de l’elisió i la sinalefa, però això ho deixarem per a la classe vinent.
DEURES:
- Resum d’unes 80 paraules del fragment de Lo somni esmentat.
- Exercici de fonètica que ens ha enviat per correu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada