17 de gener del 2012

Vam començar la classe començant a llegir el fragment de Lo somni, de Bernat Metge, per treballar el català medieval. La Clea ens ha comentat les fonts que hem de fer servir per buscar les paraules que no entenem. En primer lloc, el Diccionari català-valencià-balear(DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll. Si no la trobem allà hem d’anar al Glossari de Glossaris, de l’editorial Barcino. Finalment, també podem fer servir el Vocabulari de la llenguacatalana medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain.

El tema que tracta el fragment que hem llegit, que és el principi del llibre, és que el personatge principal és a la presó, que s’adorm i llavors se li apareix el rei Joan d’Aragó, que recentment havia mort, i comença un diàleg amb ell en què parlen sobre la dualitat entre cos i ànima. El rei argumenta a favor de la immortalitat de l’ànima, l’espirit, i el personatge principal, en contra. 

Una característica del català medieval és que les formes verbals en passat sempre són en passat simple; per exemple: diguí (‘vaig dir’), dix (‘va dir’). també hem de recordar certes paraules que sempre surten, com: mas (‘però, sinó que’), per ventura (‘potser’), ab (‘amb’), car (‘ja que, perquè’).

Després, vam començar a estudiar fonètica, que és l’estudi dels sons. Hem vist que fem la diferència entre la fonètica consonàntica i la fonètica vocàlica. A la pàgina 14 del llibre tenim els signes de l’alfabet fonètic internacional (l’AFI). La Clea ha començat a explicar-nos els sons consonàntics i els ha dividit en sis grups escrivint a la pissarra els seus signes i posant-ne exemples.

Deures

Per dijous vinent, dia 19/01/12:

Llegir un petit fragment del text de Lo Somni, des de “La fama –dix ell– és vera” fins al punt [3], i buscar les paraules que no entenguem.