Avui hem començat la classe amb els numerals, tema 4 de morfologia nominal (p. 66-68 del manual). Si voleu recordar la diferència entre nombre i número cliqueu aquí i anireu directament a la fitxa de l’Optimot.
Hem vist quins tipus de numerals hi ha:
1. Numerals cardinals :
U/un, dos, tres, quatre...
2. Numerals ordinals:
Primer, segon, tercer, quart...
3. Numerals partitius:
Mig, un terç, un quart...
4. Numerals multiplicatius:
Doble, triple, quàdruple...
5. Numerals col·lectius:
Parell, trio, tercet, qüern (4)...
També hem vist què hem de recordar de cadascun dels numerals:
1. CARDINALS
Són invariables, excepte en els casos d’un i dos que fan el femení en una i dues, respectivament, i cent, que fa les formes del plural en cents, centes.
Quan s’utilitzen els cardinals per indicar ordre, només agafen la forma masculina (Ens ha tocat la fila –número– dos”). Quan dubtem si té el significat d’ordre, podem fer la prova de posar la paraula número, tal com veiem a l’exemple.
2. ORDINALS
Quan es representen amb xifres romanes no porten abreviatura darrere (“Avui és el I aniversari del casal de barri”).
Les xifres romanes superiors a deu s’acostumen a llegir com a cardinals: “Jaume I” (primer), però “Joan XXIII” (vint-i-tres).
3. PARTITIUS
Hem de recordar ortografies com:
Mil – Mil·lèsim
Milió – Milionèsim
Cent – Centèsim
4. MULTIPLICATIUS
Quan signifiquen ‘Multiplicat per X’ són variables. Excepte doble, que sempre és invariable:
- “Una dosi doble”: excepció (sempre és masculí)
- “Una dosi tripla” (la dosi habitual multiplicada per tres); és una sola dosi
Quan signifiquen ‘Format per X’ és invariable:
- “La triple aliança”. Una aliança formada per tres membres aliats, hi ha tres ens.
5. Col·lectius
En tenim exemples a la p. 68 del manual
A continuació hem estudiat els quantitatius, tema 5 de morfologia nominal (p. 68 del manual). N’hem vist els casos més conflictius:
1. Invariables
Massa, prou i força no canvien ni de nombre ni de gènere.
Bastant és invariable de gènere.
2. Tan/tant
Tan és invariable i, per tant, si passem la frase al femení la paraula no canviarà.
Tant varia de gènere; si passem la frase al femení necessitarem la paraula tanta.
3. Gens, res, massa, molt, gaire
Res vol dir ‘cap cosa’ (correcte: “No m’importa res del que em digui”. Incorrecte: “No m’importa res el que em digui”).
Gens significa ‘Ni gota’ (“No m’importa gens –ni mica– el que em digui”).
Massa i molt canvien a gaire en tres casos:
1. En les frases negatives: “No m’agrada gaire el vent”
2. En les frases interrogatives: “Que trigaràs gaire a venir?”
3. En les frases condicionals: “Si t’acostes gaire cauràs”
Finalment, hem vist els indefinits (p. 69 del manual). La Clea ens va passar un Power Point amb alguns casos conflictius: mateix-mateixa, vari-vària, tot-mig.
La Clea ens enviarà per correu els tres Power Point que hem fet servir a classe: el dels numerals, el dels quantitatius i el dels indefinits.
En definitiva, com podeu veure ha estat una classe intensa. Per relaxar-nos una mica hem de fer els deures següents:
Per dimarts 29:
- Hem de corregir el resum de La defensa de la taronja d’un altre compay (la Clea ens l’ha entregat a classe). L’hem de corregir lingúísticament i com a resum. Ho hem de fer a llapis i polit, perquè la professora hi pugui fer una segona correcció.
- Hem de fer l’exercici 20 de la pàgina 72 (podem aplicar el truc D-U-C) i els 23 i 24 de la p. 73
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada